Böcker av Julián Arribas

Aquest volum conté les cinc comedies de Julian Arribas: L'enigma del l'esvaró, revisió de l'obra L'enigma del lacasito estrenada a Borriana el 2009. Premi a la millor obra inèdita i a la millor direcció en el Certamen de Teatre en Valencià. El desmemoriat, estrenada a Borriana el 2013. Ni cap ni peus, estrenada a Borriana el 2015. L'última ullada a l'Edén, estrenada a Borriana el 2016. Premi a la millor obra inèdita. Boira, innèdita. A banda dels premis esmentats, la companyia teatral que les va representar, Associació Cultural Falla Barri La Vila, va obtindre altres premis, com ara premis als millors actors i actrius principals i secundaris, premis de vestuari i premis d'escenari.

Un home enigm?tic arriba a la llibreria de Lee perqu? li transcriga un manuscrit. Durant el proc?s d?escriptura, el xin?s s?adona que ell mateix n??s un dels personatges fonamentals i fa anotacions determinants sobre la trama de la hist?ria. Al mateix temps coneix Eduard, qui tamb? est? atrapat en La Vall de les Hores Mortes, i intenten trobar el misteri que envolta esta vall, d?on ning? no pot eixir-ne i on el temps s'ha aturat.

De vegades la vida et duu a un ab?s i just a la vora notes les cames tremoloses, un calfred desesperant i una boira de vertigen, per? sempre hi ha quelcom dins teu amb esperit d?au que t?ofereix la capacitat de volar sobre la tenebra. Aquest recull de poemes ens fa reflexionar sobre eixos moments d?inquietud interior. El recull de poemes comen?a amb la recerca ?ntima del poeta que li ha provocat el pas del temps, enfrontat al misteri de la vida i de la mort, avan?a amb la poesia de l?amor i, finalment, recorre a S?neca per a observar l??s del temps versificant fragments de De brevitate vitae.

Qui s?c i com em diuen ?s irrellevant. Potser alg? crega que s?c un semid?u s?dic, cruel i impassible, per? no tinc la capacitat de canviar el passat ni el futur. Aix?, doncs, els meus desigs no serveixen per a res, com tampoc no serveixen les meues opinions. Incapa? de canviar les coses, nom?s les contemple.Ara mateix em trobe en l?habitaci? 303 de l?hospital Hip?crates II. Ning? no em pot veure. Jo, per?, des del meu amagatall, un rac? de l?habitaci?, veig dues persones: un pare i un fill. Els conec tant com si els haguera parit, de fet, s?c jo qui els ha donat la vida. Conec el passat i el futur d?ambd?s i, a m?s, puc accedir als seus pensaments.He agarrat paper i llapis. M?he acomodat en un cant? de l?habitaci? i em dispose a escriure el que veig i el que pensen...Compte! Ricard mou les parpelles... I t? a les mans la vida de son pare!